D’ACORD amb la integració

Resposta a pregunta web ACORD

joanrubal

per: Joan Rubal (cap de llista d’ACORD)

1 d’abril de 2015

Ens pregunta un ciutadà sobre la dignitat en el tracte als discapacitats del poble i sobre la proposta d’ACORD en aquest camp. Deixeu-me dir-vos la  visió que tenim al grup i la meva pròpia.

 

De discapacitats n’hi ha de molts tipus i graus, físiques o psíquiques. Unes discapacitats són congènites, altres sobrevingudes per accident o malalties i altres fruit senzilla i naturalment del nostre envelliment. Cada tipus, cada grau i, jo diria que cada persona, planteja reptes diferents perquè les dificultats que s’afronten poden ser molt diverses.

Com a ajuntament, com a administració pública no sempre es pot arribar a tot i ja, però hi ha d’haver un objectiu molt clar en aquest camp: la integració. I això significa que hem d’actuar per crear les condicions que permetin a les persones amb discapacitats afrontar la seva vida en termes d’igualtat amb la resta. Em direu: “tot molt bonic; però…explica’t Joan”. Ara vinc.

Amb la voluntat de ser sintètic, això significa:

  • crear espais accessibles eliminant barreres, com estableix la Llei 20/1991 de promoció de l’accessibilitat i el decret 135/1995 que desenvolupa la Llei.
  • disposar de mecanismes que permetin actuar amb autonomia personal en el gaudi dels serveis i d’instal·lacions,
  • establir serveis específics per atendre necessitats que afecten al creixement i desenvolupament personal dels ciutadans amb discapacitats
  • la igualtat d’oportunitats en l’accés a la feina és un deure legal i moral que s’ha d’impulsar des de l’Administració.
  • Pensar no només en les persones amb discapacitats, sinó també en l’entorn, famílies i persones a càrrec, que també han de trobar suport per al seu propi desenvolupament.

Aquestes coses es concreten, entre altres, en una ciutat amable amb les persones, on anem eliminant les barreres, en primer lloc, per a la mobilitat i, sobretot, eliminant les barreres mentals que ens impedeixen pensar en TOTS, quan dissenyem els espais i els serveis públics. I aquesta és una assignatura on ja es fa feina des de fa temps als serveis municipals, però on queda molt per fer.

I no només tenim feina de “fer” directament: l’Ajuntament ha de lluitar per a que els agents socials entrin en aquesta dinàmica d’integració. Així, és important exigir, per exemple, la instal·lació d’una rampa a l’entrada d’un comerç, però també facilitar que els nens discapacitats puguin disfrutar d’un temps de colònies sense que això suposi una càrrega feixuga o insuportable per a la família. O la creació d’espais de lleure i socialització com són els esplais de caràcter permanent (cap de setmana) i no només en temps de vacances d’estiu.

  • Això suposa que no només hem de pensar en les ajudes a les associacions de pares de les escoles del poble, sinó també en la col·laboració amb centres d’integració de discapacitats de la comarca, on hi van joves de Llavaneres.
  • Això suposa que els serveis de Promoció Econòmica municipals integrin en la seva borsa de treball a persones que tenen capacitats laborals especials. I que aquestes persones comptin quan les empreses busquen perfils de treballadors de la borsa.
  • Això suposa bonificar en les taxes per obres d’adaptació de l’habitatge.
  • Això suposa promoure l’acció policial i disciplinària per tal que es respectin les normes viàries més bàsiques (aparcaments en voreres, en places reservades, en passos de vianants…)

Segur que tothom té alguna altra mesura al cap. M’agradaria que aquestes idees o suggeriments arribessin al web. Totes les aportacions sumen.

Suposa, bàsicament, obrir la ment i la mirada per incloure en la gestió i la planificació a TOTS els ciutadans.

Un exercici pràctic molt útil quan pensem en aquestes feines de gestió, de disseny i planificació de serveis o espais es pensar en nosaltres mateixos com a ciutadans discapacitats i en com podríem fer en el nostre dia a dia.

Al cap i a la fi, per una via o una altra, tots arribem a un punt en què es veu mermada la nostra autonomia. Tard o d’hora tots ho som de discapacitats. Per això no podem pensar-hi només quan ens hi trobem nosaltres. Cal fer-ho sempre.

Deixa un comentari