La xenofòbia ens cau a prop. Ens cal memòria

Escrit per: Joan Rubal. Regidor per ACORD a l’Ajuntament de Llavaneres

M’arriba pel grup de Whatsapp de cosins una d’aquestes notícies sobre una nova regulació a Holanda. Que si seran més exigents amb els immigrants, que deixaran de donar subsidis especials a musulmans o que els limitaran l’accés a la feina per la forma de vestir-se…

Tot plegat una fake news, un notícia falsa, però que fent-la córrer, estimula sentiments de rebuig als que venen buscant un futur millor, de xenofòbia quan no de racisme.

He recordat als meus cosins que nosaltres tots som fills i nets d’una família d’immigrants que, a finals dels 50 van deixar el petit poble de Pechina, a Almeria, i van venir a Barcelona buscant la feina que allà no tenien. Lluitant per tirar endavant una família de 7 fills.

L’avi a la verema a França. Després, un tiet cap a Barcelona, després la meva mare i, al poc temps, la iaia i la resta es van venir a buscar la vida. I van sortir endavant amb molt d’esforç. Sense formació acadèmica ni recursos. Sols dos mans cadascú i la ferma voluntat de crear-se un futur millor. D’aqui venim. I el país continua, fort i divers.

I em parla un d’integració. Però quan no tens eines socials, culturals, la família era el nucli de protecció. El contacte amb “l’exterior” amb la terra que els acollia no va existir. Vivien , respiraven dins d’aquesta mena de cúpula protectora de família i d’altra gent del “pueblo”.

Perquè, com menys recursos personals tenim més ens cal la protecció. I quan no hi ha xarxa social pública anem als “nostres”. La vulnerabilitat se sent immensa i ens refugiem en aquells que es troben en la mateixa circumstància. Així que, integració? Jo diria: temps i recursos, i no por.

Encara és més curiós pensar que avui, el meu fill i la meva filla, amb vint-i-pocs són immigrants a Holanda i Gran Bretanya. Al país hem avançat, però no hem sabut crear una xarxa social que ens protegeixi, que doni oportunitats a tots per igual. S’ha desmuntat la Sanitat, l’Educació (tenim les taxes universitàries més cares de l’Estat i les hem tornat a deixar així des de la Generalitat…). Tenim desemparats a familiars de persones dependents; continua sent un luxe portar un nen a la llar d’infants…

És per aquestes coses que estem generant els nous emigrants, els nostres fills. I alguns encara es permeten mirar amb recel o menyspreu als que venen d’Amèrica o d’Àfrica o d’altres països europeus a buscar un futur millor que el que tenen a casa seva?

Rebuig a l’immigrant? Però si els nostres avis van fer el mateix…si els nostres pares van fer el mateix…si els nostres fills…

Cal refusar aquest corrent de xenofòbia i de racisme que intenten colar-nos i què ens fa pitjors com a societat i com a persones.

2 Comentaris

Deixa un comentari